Anar a: Menú principal | Peu | Inici de la pàgina


Presències i desaparicions. El pintor Joan Vila-Puig i Caldes d'Estrac

Joan Vila-Puig i Maria Codina

30/01/2011 - 01/05/2011

L’exposició que la Fundació Palau dedica al pintor Joan Vila-Puig (1890-1963) té la intenció d’acomplir dos objectius complementaris: donar a conèixer l’obra pictòrica de Vila-Puig, que, encara que és poc coneguda, sempre ha estat molt ben valorada, i mostrar una selecció de les pintures i dibuixos al voltant de la vila de Caldes, que ens permeten explorar la relació que hi va mantenir al llarg de la seva vida.

Inauguració: Diumenge 30 de gener, a les 12'30h

Tens coses a dir? Participa en l’exposició sobre el pintor Vila-Puig a través del bloc


Vila-Puig ha estat considerat una de les figures destacades del paisatgisme a Catalunya a la primera meitat del segle XX. Alumne de Joan Vila Cinca, Modest Urgell i Julio Romero de Torres, Vila-Puig va exposar i mantenir amistat amb Joaquim Mir, Eliseu Meifrèn, Francesc Gimeno, Antoni Vila Arrufat, Josep Maria de Sucre i Joan Junceda, entre d’altres.

La pintura de Vila-Puig és exclusivament una obra sobre el paisatge, un paisatge molt vinculat a una recreació emocional de proximitat, que busca i genera un lligam vivencial més que la creació d’una imatge singular i autònoma. Vila-Puig sempre va pintar paisatges propers i es va lligar anímicament amb la dimensió humana d’allò que podríem anomenar la seva construcció social. Les seves pintures descriuen un paisatge cultivat i humanitzat, fruit d’una cultura paisatgística popular que s’expressa en la seva dimensió agrícola i arquitectònica. Si cal buscar alguna adscripció estilística que el defineixi, se’l podria vincular a la recreació d’un paisatge d’arrel noucentista, amb una proximitat a la cultura popular que no prové d’una posició intel•lectual, sinó que és assumida i viscuda amb el màxim respecte, reconeixent-se plenament en aquesta identificació.

Les obres que es mostren al primer espai de l’exposició són una selecció de paisatges realitzats en diferents indrets de Catalunya, que va pintar, en molts casos de manera reiterada, entre els inicis dels anys vint i els anys quaranta. Aquests vint anys són clau en la gestació del llenguatge pictòric de Vila-Puig i en la construcció dels seus valors artístics.

En un segon espai, es poden veure obres que fan referència a la vinculació de Vila-Puig amb Caldes, que es va iniciar el 1920 i va culminar amb l’establiment de la seva residència a la vila, entre els anys 1934 i 1936. A partir d’aquest moment, hi va mantenir una relació continuada com a estiuejant.

La representació pictòrica del paisatge de Caldes, a diferència d’altres indrets que va visitar, ens permet reconèixer i valorar una idea recurrent en la seva pintura i de la qual van participar molts altres artistes d’aquell moment: la consideració que permet veure el poble de Caldes –expressat en l’arquitectura, en el paisatge i, per extensió, en el comportament de la gent que hi viu– com un arquetip d’harmonia i de bellesa en què el pintor participa sense introduir res aliè que ho alteri.

Tot i formar part del grup d’estiuejants atrets pels efectes benèfics dels banys, tant ell com la seva família s’aproximen al sentir popular dels llocs encara rurals, a la convivència amb els pescadors i a les formes senzilles de la vida del poble. Es tracta del reconeixement d’una dimensió popular que enllaça amb la identitat de Caldes, el seu paisatge i les accions i omissions que constitueixen el caràcter arrelat d’aquest “poble de mar”, com anota Vila-Puig a la recerca d’un títol en un dels seus dibuixos.

Per il•lustrar aquest vincle de Vila-Puig amb Caldes, s’exposen pintures i dibuixos fets durant les seves estades a partir del 1920. A manera de documentació, es mostren també algunes fotografies de quadres no localitzats, que fan referència directa al paisatge de Caldes, en diàleg amb tota una sèrie de documents que ens parlen de les formes i els lligams d’aquesta llarga relació. En aquest sentit, s’han recuperat unes fotografies –realitzades l’any 1916 per Maria Codina, que posteriorment seria l’esposa del pintor– que mostren indrets de la vila i retrats d’alguns dels habitants, i altres documents relacionats amb la casa que la família va fer construir després de la Guerra Civil, al número 2 del carrer de Sant Pere, però que actualment ha desaparegut.

Les activitats pedagògiques vinculades a l’exposició també es desenvoluparan al voltant d’aquesta relació amb Caldes, les pintures com a representació del paisatge i les formes de la vivència del lloc. La intenció compartida amb la Fundació Palau és que aquestes activitats ens permetin actualitzar la mirada sobre el paisatge i activar aquells mecanismes que ens proporcionen una construcció social més rica i complexa del paisatge i de les formes col•lectives de viure’l.

Triptic-1-T.pdf

Activitats paral·leles

Visita comentada:
Diumenge 6 de febrer, a les dotze del migdia, a càrrec dels comissaris de la mostra

Programa pedagògic:
PRESÈNCIES I DESAPARICIONS. LABORATORI D'IMATGES

-Presències i absències. Taller de paisatge
Fundació Palau // Escola Sagrada Família de Caldes d'Estrac // Sitesize
Una recerca i una reflexió amb els alumnes i professorat de l'escola sobre les formes de representació i els imaginaris paisatgístics aplicats a Caldes.

-Veus, rastres i petjades. Arxiu d'imaginaris
Fundació Palau // persones i entitats de Caldes // Dani Alvarez // Sitesize
Un recull d'imatges i relats de la memòria social del poble, amb la construcció col·lectiva i posada en marxa d'un arxiu on-line:
http://fundaciopalau.wordpress.com

-Desaparicions. Taller d'intervenció adreçat a creadors
Fundació Palau // Can Xalant, Centre de creació i pensament contemporani de Mataró // Sitesize
Un exercici de reflexió des de la creació contemporània sobre el valor i la representació de la memòria en la construcció de l'acció cultural local.
 

exposicions en curs


Anar a: Menú principal | Peu | Inici de la pàgina