DENTS DEL SEGLE. Maria Sevilla i Guim Valls

he de dir-te que sóc/ llépol, al final, de fer-te mal/ i ser-te mal, com a única manera/ que jo sé/ de fer-me mal i redimir-me,/ així,/ tot l’immens amor que et tinc”), així en Guim (“Marxava la mare/ ben d’hora al dematí,/ cap a vendre’s les trenes/ al pàl·lid mercat./ Està caient la nit/ i encara no ha tornat.// Nosaltres, l’encallada/ tirallonga dels fills,/ encarregat cad’un/ del següent en edat,/ hem convertit la seva cuina/ en una cosa voladora”). Quin parell, quin planter! Entrada lliure  ]]]]> ]]>
maig 22 @ 11:21
11:21 — 00:00 ()