Festival Poesia i + 2023. Del 27 de juny al 9 de juliol.
Caldes d’Estrac, Sant Pol de Mar, Mataró, Teià, Sant Andreu de Llavaneres, Dosrius, Alella, Arenys de Mar i Sant Vicenç de Montalt
Coincidint amb el vintè aniversari de la Fundació Palau volem reivindicar els orígens i reconèixer les arrels per fer foc nou. Proposem un retorn a la paraula més crua i al sentit originari de la poesia, a la poesia com a celebració col·lectiva —acte oral i acte orat— i també com a laboratori de recerca i espai d’acollida per a totes les identitats. Volem fer una tombarella per connectar passat i futur i obrir nous camins que ens estimulin a caminar i repensar l’entorn, també la poesia. Cada cop més volem ser un espai obert a totes les formes de vida, a totes les possibilitats de la paraula i la veu, i ho volem fer fixant-nos en el que és la poesia en origen.
La 18a edició del POESIA i +, doncs, vol ser una aposta radical per la paraula i la recerca, per la poesia i l’experimentació amb nous formats de dir i noves formes de vida. També un espai de trobada no massificat, accessible. En definitiva, una temptativa d’assajar altres possibilitats, altres futurs que s’escindeixin d’aquest present ombriu. El POESIA i + vol ser més que mai un espai de descobertes, un espai connectat amb el microunivers que l’acull i també amb el món que l’envolta, un diàleg entre l’ençà i l’enllà, un laboratori per jugar i per deixar-se sorprendre, una trobada per mirar d’imaginar futurs i empènyer presents, un diàleg entre generacions que no deixa a ningú fora, una aposta per la diversitat i pels horitzons amplis en què cap tothom. A partir d’aquí hem traçat unes línies de programació que travessen tot el programa.
Donec est quam, pellentesque sit amet luctus ut, sagittis ac dui. Nunc sodales sollicitudin metus eu facilisis. Aliquam erat volutpat. Donec tincidunt eros ac finibus elementum. Aliquam sit amet dui lacinia, accumsan ex in, ornare tellus. Quisque eget sem sem. Nam quis metus pellentesque, facilisis augue in, fringilla odio. Cras vehicula pulvinar dui, eget euismod turpis dignissim aliquet. Curabitur aliquam, eros quis fermentum bibendum, nulla risus tincidunt turpis, et dapibus nunc metus ut lectus.
Campanya
Tota forma de vida incomoda i la coexistència és per si sola un conflicte. Els ecosistemes es mouen, no existeix l’idil·li estàtic, només el flirteig o la brega: tota aproximació és també una col·lisió. Entre el primer explorador i la plaga no hi ha tant com ens pensem, i ens passem el temps reconfigurant equilibris, entre la desfeta i l’entusiasme, traçant noves interdependències. Encara que alguns ho vulguin negar, constantment apareixen noves formes de vida que s’han de fer un lloc entre nosaltres, que poden ser aliança o amenaça —això ho decidim nosaltres.
El POESIA i + vol ser un organisme viu que camina, que muda, que ensenya les dents i que abraça. Que espanta i que comprèn. Un organisme difícil de predir que, com les màquines i la tecnologia, s’infiltra en el cos per augmentar la percepció del món. Un organisme que habita i transforma: viure és també incidir, deixar petjada, veure i respirar. Un organisme que té fam i té set, que es mou i que mou l’aire, que fa ressonar les cordes vocals i les afina. I també vol ser un arbre que amb la seva arquitectura ofereix ombra i espai de vida.
La nostra terra és cada cop més erma i els nostres ecosistemes són fràgils, però la vida és obstinada, pot configurar nous equilibris i continuar sense nosaltres. L’esfera boteruda que habitem seguirà suspesa en el buit, donant voltes com un cos insomne, i és difícil saber quins éssers vius sobreviuran a la sisena extinció massiva que s’acosta. Ara com ara, però, continuem vius —vius i assedegats—, i no ens resistim, per tant, a envair cossos i espais. Volem que el POESIA i +, com qualsevol accident multicel·lular, explori nous territoris i reconegui el món que l’envolta. Que incomodi o que estranyi, però que sigui i que hi sigui. La vida i el futur s’obren camí a cada segon.
