JOAN MIRÓ. LA METÀFORA DE L’OBJECTE

Joan Miró. La metàfora de l’objecte comprèn una selecció de vint-i-cinc escultures. La mostra situa l’espectador en l’àmbit de treball de l’artista, a través d’una sèrie d’imatges que ens mostren, d’una banda, un racó del taller amb esbossos i projectes d’escultures improvisats directament al damunt de la paret i, d’altra banda, alguns dels objectes reals emprats per a les seves escultures. La matèria té un paper rellevant en l’obra de Joan Miró, especialment en la seva obra escultòrica. Aquest interès, que s’evidencia en els seus primers objectes i en les escultures modelades, pren protagonisme en l’obra escultòrica dels anys seixanta i setanta. Les escultures d’aquest període, foses en bronze pel procediment de la cera perduda, ens mostren com Miró trasllada el seu univers pictòric a l’escultura, a través de l’acoblament d’objectes trobats. Aquests objectes, procedents de la natura (pedres, branques, ossos, carabasses…), de fabricació industrial (llaunes, joguines, plats, ampolles de plàstic…) o manufacturats (croissants, culleres, cistells…), que Miró col·lecciona en el seu taller de vegades durant anys, són el punt de partida per a la creació del que ell anomena monstres vivents. Com si treballés un collage, extreu aquests objectes senzills de la realitat i els combina i acobla, per donar vida a nous éssers. Exposició produïda per la Fundació Joan Miró, Barcelona  El Departament de Cultura edita un catàleg amb motiu de l’exposició.]]]]> ]]>