7 de juliol de 2017 a les 22:00
El nou disc d’El pèsol feréstec, Treure’n robins, s’escola dins l’escena pop catalana per obrir les portes i deixar que hi entri una mica d’aire fresc, que sempre convé. Ho fa amb la desimboltura i l’atreviment de qui aspira –com elles mateixes diuen– a ser un grup emergent eternament submergit.
A més dels habituals Gerard Segura, Marià Codina i Carlota Serrahima, ara hi trobem també Montse Martín al baix i la veu prodigiosa de Maria Cabrera. A més de dos poemes musicats de la guanyadora del darrer premi Carles Riba amb La ciutat cansada, completen el disc un altre poema de Vinyoli i sis temes propis, que tenen el mateix to que els anteriors singles “Tesi” o “Tot s’apila”. Ah, i una imperdible versió del clàssic italià de Rino Gaetano, “Ma il cielo è sempre piú blu”. Tot plegat, és cent per cent pesoleïc, pesolós o pesolesc, és a dir, ric en vitamines: quedareu més contents que un gínjol!
