En primer lloc, i com a element bàsic de l’origen de la relació, caldria parlar d’un component mític.
Josep Palau i Fabre va decidir un dia fer una visita a Caldes d’Estrac perquè volia conèixer el poble on van sojornar durant un temps dos dels escriptors més importants que ha tingut el nostre país: Verdaguer i Maragall.
Com que durant aquells dies continuava la recerca, ja antiga, per trobar una seu per a la fundació que volia crear, va pensar que aquell poble que tant li havia agradat i que ja havia cridat l’atenció de dos personatges que admirava podia ser l’escollit.
El mateix dia, després de prendre un bany a la platja de Caldes, va enfilar riera amunt fins a arribar a l’Ajuntament on, com un visitant més, va dir que volia parlar amb l’alcalde.
Posteriorment, i després de les gestions de Josep Montanyès, una reunió a la Diputació de Barcelona entre Josep Palau i Fabre, el president Manuel Royes i l’alcalde de Caldes d’Estrac, Joan Rangel, va significar l’inici de la col·laboració.
Un altre factor afegit fou la bona sintonia personal que s’esdevingué tant amb l’alcalde de Caldes, Joan Rangel, que de seguida s’il·lusionà amb el projecte, com amb el president de la Diputació de Barcelona, Manuel Royes, que ja altres vegades havia demostrat el seu interès, tant personal com institucional, per l’obra de Josep Palau i Fabre.
