La relació entre Josep Palau i Fabre i Picasso va més enllà de l’estricta relació personal, que es va iniciar l’any 1947, i va començar quan al principi dels anys trenta un jove Palau va quedar impressionat per la visió de la reproducció d’un quadre de Picasso, La vida, l’obra mestra del pintor a l’època blava.
Al marge d’aquesta circumstància, Palau escoltava contínuament converses del seu pare amb els seus companys artistes i el nom de Picasso era un dels que més habitualment formaven part de les xerrades.
Tot aquest seguit de circumstàncies va fer que Palau arribés a París (al desembre del 1945) i manifestés: “La meva més gran fal·lera era la de conèixer Picasso”.
Durant el temps previ a la coneixença, l’any 1946, i demostrant que coneixia el personatge sense haver-lo tractat, va escriure el primer llibre sobre Picasso, Vides de Picasso.
Finalment, va conèixer Picasso l’any 1947 i la relació es va allargar fins a l’any 1972, en total uns vint-i-cinc anys durant els quals Palau va establir amistat amb Picasso i van fer nombroses sessions de treball en què Palau preguntava a Picasso sobre la seva vida i la seva obra.
Picasso anomenava afectuosament “reclamaciones” aquestes preguntes que Palau portava minuciosament apuntades. Passaven llargues estones parlant al voltant d’aquestes consultes o de qualsevol tema que sortia i Palau ho consignava immediatament per escrit un cop tornava a l’hotel.
D’aquestes converses i tot el seguiment que ha fet Palau de la vida i l’obra de Picasso han sortit un total de més de vint llibres i nombrosos articles, col·laboracions i conferències monogràfiques sobre Picasso. Fins i tot ha dirigit un film, Picasso a Catalunya, produït per Estela Films.
Actualment, Palau i Fabre es considera una de les màximes autoritats mundials sobre la figura de Pablo Picasso i, a més, té la potestat, que li fou donada pel mateix Picasso, de certificar o expertitzar les seves obres. Palau és un gran coneixedor de la vida i l’obra de Picasso. Fins i tot, quan algú li preguntava a Picasso per algun fet de la seva vida, ell responia “Això, demaneu-ho a en Palau”
Dintre de tota l’obra que Palau ha escrit sobre Picasso, val a dir que hi figuren gairebé tots els gèneres: teatre (Homenatge a Picasso, 1971); poesia (Teoria dels colors) i, sobretot, assaig, on trobem els tres monumentals volums sobre Picasso que són l’estudi més minuciós i detallat sobre l’artista que s’ha escrit mai.
El componen Picasso vivent (1881-1907), del 1980; Picasso cubisme (1907-1917), del 1990; i Dels ballets al drama (1917-1926), del 1999. L’any 2011 la Fundació Palau completa la col·lecció, amb la publicació pòstuma de Picasso 1926-1939. Del Minotaure al Guernika.