Ferran Freixa (Barcelona, 1950 – Sant Vicenç de Montalt, 2021), un dels màxims exponents de la fèrtil generació catalana de fotògrafs dels anys setanta, s’ha destacat sempre per un estil clàssic i elegant que l’ha portat a ser un referent en la representació de l’arquitectura, els espais urbans i la vida íntima cosmopolita. L’art del detall i l’equilibri compositiu, en una mirada singular i única, han acompanyat sempre la seva fotografia melancòlica i lírica, que ha sabut visualitzar, com pocs, la memòria de les coses, el pas del temps.
Comissariada per la també fotògrafa i dissenyadora Carme Masià, l’exposició fa un repàs als motius o temes que Freixa ha treballat amb més intensitat al llarg de la seva carrera: des de la coneguda sèrie dels aparadors (fotografies d’època realitzades els anys 80 de les botigues, aparadors i oficis de Barcelona) o les fotografies dels interiors de restaurants i hotels, fruit dels seus viatges, fins a la sèrie del Gran Teatre del Liceu, que Freixa va tenir l’excepcional oportunitat de fotografiar just després de l’incendi del 1994. Es tracta d’un treball de documentació únic perquè l’autor va realitzar les fotografies mentre els operaris treballaven netejant l’interior del teatre, conscient que allò que estava fotografiant al dia següent ja no existiria. Són imatges evocadores de les restes calcinades i els efectes de les flames sobre el teatre.
Posteriorment, realitza les fotografies de les antigues colònies tèxtils de Catalunya, edificis en desús, imatges d’un patrimoni industrial devorat per la natura i el pas del temps.
En els darrers anys i a rel del seu trasllat des de Barcelona a la casa familiar de Sant Vicenç de Montalt, Freixa ha fotografiat espais i arquitectures ben properes. Són les imatges de la sèrie “Maresme”, moltes de les quals són inèdites i s’han pogut veure per primer cop a les sales de la Fundació Palau.
