11 d'octubre a les 19:00
Mirada interior és un llibre realitzat a quatre mans, que recullen 30 poemes d’amor escrits per Dario Olaortua acompanyats, cadascun d’ells, d’un gravat realitzat per l’artista Catherine Lorton.
Catherine Lorton, nascuda a Roanne (França) però que viu des de petita a Catalunya, fixa la seva mirada encuriosida cap a l’Art arran dels Surrealistes i, concretament, del “Manifest Surrealista” d’André Breton. Amb la voluntat de fer, com Miró, una mirada interior i expressar paisatges interns i pensaments onírics, sense coherència aparent de composició o de figuració, Lorton sintetitza les seves vivències i idees en formes i colors que obeeixen a les grans preguntes que tot ésser humà es fa, les que tenen resposta i, sobretot, les que no. És també una investigadora en antropologia pel que fa a la dona i el seu rol que encara avui, en moltes cultures, no té entitat pròpia i la imagina com un petit botó cosit en algun lloc endogàmic. Aquest paral·lelisme entre un botó, humil però de caràcter estrictament útil, i la dona és un símil perfecte per desenvolupar plàsticament formes orgàniques i arrodonides, que evoquen en cada element una realitat onírica que defineix com a “botonisme”. En el cas de l’amor, i de la mà poètica de Dario Olaortua, els seus botons s’acosten, es toquen, es besen i prenen formes i colors intensos com ànimes cegues carregades de passió.
Dario Olaortua, nascut a Barcelona però arrelat a Argentona ja que els seus avantpassats eren propietaris de la finca El Viver des dels inicis del segle XIX, va descobrir tard que el seu món era el de l’art, després d’estudiar, per qüestions d’influències familiars, economia, dret i temes industrials sense sortir-se’n del tot, tal i com ell mateix apunta. Va ser impulsor de la galeria Joan de Serrallonga, a Barcelona que va durar deu anys i que econòmicament no va reeixir, però Olaortua no va desistir i va iniciar el projecte Setba, un espai obert a l’art i la cultura en un sentit ampli, que més tard es va convertir en Fundació que fa servir l’art com a eina de solidaritat amb els col·lectius més afeblits de la nostra societat, amb projecte amb persones amb discapacitat, presons, centres de salut mental, etc. La poesia la practica des de l’adolescència tot i que no és fins fa ben poc que es decideix a publicar-la. Aquest és el seu segon llibre, després de La Riera, llibre fet amb pintures de Miquel Arnau. Tal i com explica Oriol Izquierdo a la introducció del poemari il·lustrat, «Som davant una sèrie de poemes romàntics en què sentim, paraules dites a flor de pell, l’exaltació de l’amor, la joia de viure, l’enyor intens però ja conformat de Verònica, la passió exultant, els paisatges i les ciutats on ens hem estimat. Tenim la impressió que ens parla un cor amb la mateixa facilitat amb què batega. Amb la despreocupació i la generositat amb què ens reben els amics a casa quan són amics de debò.»
Es recomana inscripció prèvia al 93 791 35 93 o fp.info@fundaciopalau.cat
Entrada lliure tant a la presentació com al museu els dies 10,11 i 12 d’octubre.
